miércoles, 23 de enero de 2013

UNA DESPEDIDA

En honor y despedida de mi madre, tan querida por todos:

Un día existió una luz,
tan fulgurosa y brillante
como para engendrar toda una familia.
Su candidez nos enseñó a amar,
su bondad nos enseñó a perdonar,
su alegría nos enseñó a vivir,
su calor nos enseñó a compartir.
Hemos nacido gracias a ella,
hemos vivido guiados por su estela,
abrazados por su amor.
Ahora el Tiempo,
que no atiende a razones ni sentimientos,
nos la arrebata, pero no sin lucha
ni voluntad por seguir a nuestro lado,
prueba de su fuerza y su tesón.
Pero lo que el Tiempo jamás nos podrá arrebatar
es su recuerdo y su memoria.
Jamás podremos olvidar lo que aprendimos de ella,
todo lo que esta bendita luz nos brindó.
Siempre con nosotros.
Siempre contigo.
Y a continuación en Catalán, tal y como leyó en voz alta mi hermano mayor al final del funeral:
Un dia va sorgir una llum,
tan fulgurosa i brillant
com per a engendrar a tota una família.
De la seva candidesa aprenguérem a estimar,
de la seva bondat aprenguérem a perdonar,
de la seva alegria aprenguérem a viure,
del seu calor aprenguérem a compartir.

Hem naixcut gràcies a ella,
hem viscut guiats pel seu estel,
abraçats pel seu amor.
Ara el Temps,
que no entén de raons ni sentiments,
se'ns l'emporta, però no sense lluita
ni voluntat per seguir al nostre costat,
prova de la seva força i tenacitat.
Però el que el Temps mai ens podrà furtar
es el seu record i la seva memòria.
Mai podrem oblidar el que hem après d'ella,
tot el que aquesta llum beneïda ens va brindar.
Sempre amb nosaltres.
Sempre amb tu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario